La Generalitat aposta per un 1,3% pels pressupostos culturals amb 389 milions d’euros
El Departament de Cultura de la Generalitat, abanderat amb l’objectiu de recuperar el PIB cultural prepandèmia, ha aprovat un pressupost de més de 389 milions d’euros. La celebrada xifra per part dels sectors culturals suposa un augment del 28,3% respecte a l’any anterior, 98 milions d’euros més. Tanmateix, no es va arribar al propòsit inicial del 2%. Un propòsit històric que va assentar les bases de creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) l’any 2009, el naixement del qual responia a la necessitat d’un mediador entre el poder polític i el sector cultural. “La pandèmia ha afectat, però només ha plogut sobre mullat”, adverteix Jordi Font, secretari del CoNCa. “Necessitem arribar a aquell 2% per sanar deu anys de problemes econòmics”, conclou.
“Hi ha una dita entre artistes: l’única pasta que veus sent un són els macarrons”, lamenta Sara Hernández, pedagoga i ballarina professional. L’irònic acudit es remunta dues dècades enrere i encara s'utilitza. “Viure del teu art a Catalunya és molt difícil”, sentència la ballarina. “A Espanya, és impossible. Només perduren els coneguts, no hi ha buit per a ningú més”, afegeix. Segons l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), només la dansa representa un 5,5% de l'ocupació a Catalunya, 186.000 professionals. La resta de disciplines sumen 533.600 treballadors, el 16% de l'ocupació catalana. “Prendre decisions culturals és un suïcidi polític, perquè la cultura no reporta un retorn econòmic immediat”, sosté Loránd János, director del festival de cinema Choreoscope. “Pressupostar en cultura és una decisió a llarg termini, amb elles no es garanteixen la reelecció”, conclou.
Recuperar el creixement del PIB cultural
Més de vuit mil milions d'euros de beneficis van tancar l'exercici cultural de 2019 a Catalunya. En només un any, el sector cultural va aconseguir duplicar els guanys en passar de 4.469 a 8.312 milions d'euros sobre el PIB català. El positiu salt econòmic és la conseqüència de l'augment de 60 milions d'euros en els pressupostos de la Generalitat entre 2017 i 2018. Malgrat que el sector administratiu que destina més pressupost a cultura són els ajuntaments, amb un 62% del total, la Generalitat té un efecte més eficaç sobre el PIB total del sector cultural. “Ja no és qüestió de donar en proporció al generat, sinó de donar-li un valor a la cultura”, sosté Àlex Casanovas, director de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC).
Catalunya va obtenir un pic històric de recuperació. I després va venir la pandèmia. Va trencar amb la taxa de creixement que anava a situar a la comunitat autònoma per sobre dels deu mil milions d'euros. Així i tot, l'exercici de 2020 va acabar amb un PIB cultural aproximat de 6.813 milions d'euros i una injecció pressupostària de 301 per part de la Generalitat. La consellera de cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, ha reiterat la seva preocupació per a frenar “el declivi provocat pel virus i recuperar la perspectiva de millora prepandèmia”. “La situació del món de la cultura és històricament precària. Hem de fer front a la pandèmia i a la crisi financera anterior”, sosté Joan Subirats, exsecretari de cultura de l'ajuntament de Barcelona. “La millora succeeix amb un augment dels pressupostos culturals previ”, reforça Subirats.
El digital salva el sector musical
Le Nais, la jove cantant catalana, va començar amb la voluntat de compartir, ara el seu estil independent i la seva “veu de vellut” –com és popularment coneguda en el context musical indie– la portessin de nou fins al Primavera Sound 2022. Però el seu camí no va ser de roses. “No esperava poder viure de la música, ningú ho imaginava en el meu sector professional”, va confessar l'artista. Ella és l'excepció que confirma la regla. Més de 200 cantautors neixen i moren laboralment cada any, segons un estudi d’Associació Professional de Músics de Catalunya (MUSICAT). Durant una dècada, la Generalitat ha reduït la inversió en aquest sector de manera gradual.
El subsector musical va comptar amb el percentatge més gran de diners públics en 2010, segons dades del CoNCA. Va encapçalar la llista de subsectors amb un 17% del total, uns 81 milions d'euros. En el transcurs de dos anys la xifra musical cau fins a l'11% del total pressupostat. L'evolució decreixent situa al sector musical en un dels menys subvencionats. En 2017 decreix fins al 10% amb una pèrdua de 59 milions d'euros des de 2010, d'acord amb dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
En canvi, els museus es beneficien de la pèrdua en el subsector musical. No obstant això, es tracta d'un augment en les xifres pressupostades a causa del forat econòmic dels principals museus catalans. El Museu Nacional d’Art de Catalunya acumula unes pèrdues de més de 8 milions d'euros. Malgrat que la Generalitat ha augmentat el seu pressupost per a galeries i exposicions en un 3%, els ajuntaments locals –institució administrativa que aporta més de la meitat del pressupost cultural total– han retallat 24 milions d'euros en una dècada, segons l'informe anual del CoNCA.
Així mateix, el factor que determina millor l'estat del subsector és l'àmbit privat. La privatització de la cultura es veu reflectida en una menor inversió pública. La música i, fins i tot, l'àmbit audiovisual, s'han vist beneficiats pel context digital i les plataformes streaming, com Netflix o Spotify. “Vaig provar sort en xarxes socials i, després, Luup Rècords va voler apostar per mi. Així va néixer en 2020 el meu primer EP: When I Can’t Speak But I Can Sing”, assegura Le Nais. Els grans lobbies digitals han tingut un impacte enorme en la manera de funcionar d'aquestes indústries. No obstant això, altres subsectors culturals, com els museus –lluny de poder privatitzar-se fàcilment– han caigut en forats econòmics difícils de sostenir.
Influència política i econòmica en el pressupost cultural
Tota decisió política té un interès ideològic darrere. Sigui en matèria econòmica, territorial o cultural. No obstant això, el context econòmic va marcar el context cultural actual. Des de 2008, la crisi financera va disparar al sector cultural i va provocar grans pèrdues pressupostàries.
PSC, CiU i Junts pel Sí/Junts per Catalunya han estat al capdavant de la Generalitat des de l'any 2008. Els tres partits van respondre a la crisi cultural amb pujades i baixades del pressupost en cultura en els seus respectius mandats. No obstant això, en xifres absolutes, el partit que ha remenat els números més alts ha estat el PSC. Entre 2008 i 2010, el govern de coalició de PSC, ERC i ICV va augmentar el pressupost fins als 500 milions d'euros, la xifra més alta fins avui.
Convergència i Unió va prendre el relleu del PSC en 2012 i va continuar amb les retallades a la cultura. En 2014, es va aprovar un dels pressupostos culturals més baixos de Catalunya amb 220 milions d'euros destinats. Després de tocar fons, es va refer de la caiguda i va aconseguir els 265 milions en 2015, quan es va produir el canvi de govern. Junts pel Sí/Junts per Catalunya –del mateix ideari polític– va mantenir els alts i baixos, entre els 250 i els 300 milions d'euros. Va obtenir el seu pic d'inversió en 2020 –malgrat la pandèmia– amb un incentiu econòmic de 6.813 milions d'euros per al PIB català.
Objectiu: PIB cultural
Amb vista al futur, el Departament de Cultura de la Generalitat encapçalat per Natàlia Garriga ha apostat per un augment pressupostari del 28,3%. L'objectiu és el mateix, recuperar el PIB cultural català previ a la pandèmia. “La base productiva de la cultura no s'ha recuperat i la pandèmia ha agreujat aquesta situació”, sosté Joan Subirats. “Però som a temps d'incentivar millores i emprendre iniciatives a llarg termini per a revitalitzar la cultura”, conclou l'exsecretari. Des de la comunitat artística celebren la petita victòria, tanmateix sense llevar la vista sobre el somni del 2% dels pressupostos. El sector cultural, acostumat a les dificultats, és optimista. Persisteix a voler sobreviure a Catalunya.